No gosava besar aquells mugrons angulars, aquells llargs dits grossos dels peus d’ungles grogoses. Els seus ulls retornaven d’allà on fos a la camussada clivella, que d’alguna manera semblava cobrar vida sota el seu esguard prismàtic. Encara no sabia quina acció emprendre, temorós de perdre’s alguna cosa, de no aprofitar plenament l’oportunitat que li brindava aquell son profund de conte de fades.
L’aire rarificat i la seva excitació creixien fent-se insuportables. S’afluixà lleugerament la veta del pijama, que se li clavava al ventre, i un tendó cruixí mentre els seus llavis fregaven, d’una manera gairebé incorpòria, el lloc on era visible una marca de naixement sota la costella… Però se sentia desassossegat i sufocat, i la congestió sanguínia exigia l’impossible. Aleshores, exercint a poc a poc el seu poder d’encantament, començà a passar la seva vareta màgica per damunt el cos de la petita, gairebé tocant-li la pell, torturant-se amb la seva atracció, la seva visible proximitat, la fantàstica confrontació que li permetia el son profund d’aquella noieta nua, a la qual mesurava, com si diguéssim, amb una vara encantada…