La passió segons Renée Vivien, Maria-Mercè Marçal

S’ha alçat de terra un moment per anar a atiar el foc i, aleshores, quan l’he vist dreta davant meu, m’he adonat dels seus pits menuts sota la seda i he tingut el deler de sentir la seva frescor de rosa silvestre, d’atrapar entre les dents el seu botonet tibant. El record, vivament trenat amb la presència, m’ha fet endevinar tot el seu cos, sota els plecs de la roba. I el desig m’ha arrossegat deliri enllà. I m’he arrapat ben fort al cos d’ella, per no perdre’m, per no perdre-la. El seu cos, que és com un jardí blanc i rosat i tebi de llet i de vi. I l’he trobat a ella i m’he trobat a mi en els racons més amagats, i en aquella flor secreta, d’un or pàl·lidament rosa, on els meus llavis han deixat la llavor del plaer.

Advertisements

Quant a Viola de Vent

frescairegalada@hotmail.es
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s