Senilitat, Italo Svevo

Una vegada, ella el rebutjà. S’acabava de confessar i no volia fer cap pecat. Ni que fos per un cop, ell va sentir més viu el desig de ser més bast que ella que no pas el desig de posseir-la. L’obligà amb violència, lluitant fins al final. I quan, ja sense alè, es començava a penedir d’aquella brutalitat, es va sentir confortat per una mirada d’admiració d’Angiolina. Durant aquella nit va ser seva del tot: la femella conquistada que s’estima l’amo. Es va fer el propòsit de procurar-se més vetllades com aquella pel mateix procediment, però no se’n va sortir. Era difícil de trobar per segona vegada l’ocasió d’aparèixer brutal i violent davant d’Angiolina.

Advertisements

Quant a Viola de Vent

frescairegalada@hotmail.es
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s