Els jardins incendiats, Gabriel Janer Manila

—Durant tot el temps que vàrem viure plegats, des que anàrem per primer cop al llit, un eufòric diumenge de Carnaval, fins que tinguérem l’accident, assajàrem algunes vies d’accés a la divinitat. Érem déus i intentàvem escometre totes les luxúries. Podíem fer l’amor amb cada part del cos: amb els ulls, amb la pell, amb les mans… Érem capaços d’implicar en cada acte amorós la suavitat de la pell, els ritmes de les mans, la lluentor dels ulls. Cercàrem construir un espai sobre el qual vingués a vibrar-hi l’esplendor del desig.

—I ho aconseguíreu?

—Sí.

—Aquells que us dedicau a l’art teniu una forma especial d’entendre l’amor: imaginau qualsevol fantasia (us ballen al cap els caragols de la passió) i, tot d’una, pensau que allò va existir. Hàbilment, confoneu la realitat amb l’obstinació.

Anuncis
Publicat dins de General | Deixa un comentari